El quart disc de Renaldo & Clara comença amb el que podría ser un avís del que vindrà: “Així com un globus també s’infla el cor”. Igual que un globus, les seves cançons s’escapen de les mans fins perdre’s de vista i exploten amb un soroll brusc que espanta a qui agafa desprevingut.
A “La boca aigua” hi trobem tot el que ha fet de Renaldo & Clara un dels grups més importants del panorama català: pop, canvis imaginatius que fan que les cançons semblin tenir dos tornades diferents, ritmes de hip hop antic, arranjaments fresquísims i unes lletres enverinades i exactes que ens parlen de gairebé tots els estats de l’amor.
Totes les cançons estan co-produïdes per Clara Viñals juntament amb Innercut, Joan Borràs i Hidrogenesse, afegint a la seva paleta de sons ritmes de funk brasiler i UK Garage (“S’està millor al carrer”), o de reggaetón suau imaginat per Tom Tom Club (“Per tu el que faci falta”), acompanyades del pop electrònic efervescent que va marcar el seu anterior disc com els hits “El riu”, “Trobo a faltar” o “Globus”.
Tot molt primaveral si no fos perquè grates una mica la melodia i et trobes frases com “jo només vull deixar d’estar espantada per si li queda més mal per fer encara” (“La Palma”), “s’està millor al carrer que dins de casa, jo et tinc a tu i tu em tens farta” (“S’està millor al carrer”), “Que l’amor vist de lluny no és com vist d'a prop, hi queden angles morts” (“Retrovisor”) o “és veritat que m’agradaves i ara no m’agrades tant” (“El riu”), entremig de cançons més lluminoses sobre la lleugeresa de l’enamorament i l’entrega dels començaments.
El disc arrenca on acabava “L’amor fa calor”, guanyador del premi MIN al millor disc català de 2020, i amb una gira d’estiu que passarà per alguns dels festivals més importants del país. El moment més dolç de Renaldo & Clara i el seu disc més brillant i addictiu. Nosaltres també trobavem a faltar que passessin coses bones.